La tècnica Pomodoro per estudiar
«Estudiar tota la tarda» costa molt de començar. «Estudiar 25 minuts», no. Aquesta és tota la idea de la tècnica Pomodoro: partir la feina en blocs curts amb pauses que ja tenen hora, perquè començar sigui fàcil i parar també.
Què és
La va idear Francesco Cirillo a finals dels anys vuitanta, quan era estudiant universitari. Feia servir un rellotge de cuina en forma de tomàquet, i d'aquí el nom: pomodoro vol dir tomàquet en italià. Cada bloc de feina és un «pomodoro».
Com es fa, pas a pas
- Tria una sola tasca.
No «estudiar», sinó «fer els exercicis 1 a 10» o «fer el resum del tema 3». Si no saps què fer, el bloc se't passa decidint-ho.
- Treballa 25 minuts.
Rellotge en marxa i només aquella tasca. El mòbil, en una altra habitació. Si et ve al cap una altra cosa que has de fer, apunta-la i continua.
- Fes una pausa de 5 minuts.
Quan soni, para, encara que estiguis a mitja frase. Aixeca't, beu aigua, mira per la finestra. La pausa també compta.
- Cada quatre blocs, una pausa llarga.
Entre 15 i 30 minuts. Després, si cal, tornes a començar.
Per què funciona
- Començar és fàcil. 25 minuts no fan por; tota la tarda, sí.
- La pausa té hora. Saps que d'aquí a una estona pararàs, i això fa més fàcil no parar abans.
- Veus quant has fet. «He fet sis blocs» diu molt més que «he estudiat una estona».
25 o 50 minuts?
El clàssic és 25 minuts de feina i 5 de pausa, i és el millor per començar o per a tasques curtes. Quan una feina et demana entrar-hi a fons (una lectura llarga, problemes de física, una redacció), potser et van millor 50 minuts de feina i 10 de pausa: en 25 minuts a vegades just comences a estar-hi ficat. Prova les dues maneres una setmana cadascuna i queda't amb la que et cansi menys.
Quants blocs necessites?
Divideix els minuts que creus que et costarà la tasca entre 25. Una tasca de 45 minuts són dos blocs (un de 25 i un de 20); una de 30 minuts, un sol bloc una mica llarg, no dos. Per això va bé posar minuts a cada tasca quan l'apuntes: així, quan seus, ja saps quants blocs tens per davant.
Els errors que la fan fallar
- Saltar-se les pauses «perquè ara vaig bé». Al tercer bloc ho pagues.
- Allargar la pausa amb el mòbil. Cinc minuts de vídeos en són vint.
- Blocs sense tasca. Si no saps què faràs, el rellotge corre igual.
- Massa blocs seguits. Després de quatre, para de debò.
Els sons
Un soroll de fons constant ajuda a no sentir el que passa a casa: pluja, foc, soroll marró o rosa. Si poses música, millor sense lletra. I el so del final del bloc ha de ser prou llarg per sentir-lo sense auriculars, però no tan estrident que et faci saltar de la cadira.
El rellotge, ja fet
Reclaim té un mode de concentració amb blocs de 25 o de 50 minuts, pauses que comencen soles, sons de fons i una melodia de piano al final de cada bloc. També et munta la sessió: li dius de quant temps disposes i reparteix les tasques en blocs.
Prova la concentracióPreguntes freqüents
Puc fer servir el mòbil a la pausa?
Pots, però és la manera més fàcil que una pausa de 5 minuts se'n torni de 25. Si el fas servir, posa una alarma per tornar.
Què faig si acabo la tasca a mig bloc?
Fes servir els minuts que queden per repassar-la o per començar la següent tasca. Si en tens una de curta pendent, és el moment.
Quants blocs puc fer seguits?
Quatre és una bona xifra abans d'una pausa llarga. Fer-ne vuit o deu seguits sol voler dir que els últims ja no rendeixen.
Serveix per a tot?
Va molt bé per a deures, exercicis, resums i memoritzar. Per a feina creativa llarga (una redacció, un projecte) potser et van millor blocs de 50 minuts.